Molt s’ha parlat i se’n parlarà, com cada temporada, de l’actual model turístic ja no només de Lloret de Mar sinó dels municipis en general que viuen de les pernoctacions dels visitants.
Aquests dies, fins i tot, s’ha parlat de trobar la fórmula màgica per impulsar un model econòmic madur i en hores baixes que topa frontalment amb els ciutadans del municipi que es resisteixen a acceptar-ho, estem parlant de la ciutat turística de Calella de la Costa, al Maresme.
Si clar, ja sabem l’argument, que Calella no és Lloret i que no es pot comparar….però quan trobem una ciutat turística que funciona si que ens posem a comparar i si podem a imitar….
Caldria fer una reflexió profunda entre tots per trencar amb aquesta dinàmica que ha anat derivant cap al turisme que actualment tenim i que deixa temporades cada vegada més curtes i menys bones.
En escena el sector públic, defensant la marca de destinació turística i els interessos dels ciutadans, el sector privat, amb el dret a guanyar-se la vida fent negoci del turisme i assegurant el futur del model Lloretenc invertint, renovant i oferint bons serveis, i per últim, el sector social, participant, digen la seva.
Anomeneu-li fòrum, trobada, punt de reunió o cimera on totes les postures, opinions i idees es posessin en comú, es debatessin i s’intercanviessin els diferents punts de vista.
Ara bé, un bon punt de partida seria que es publiquessin, en comparació de les balances fiscals a Catalunya per saber on realment ens trobem, les dades actuals sobre el turisme que tenim, el que ens arriba veritablement a Lloret de Mar. Molt hem sentit a parlar del turisme familiar, però, en quina quantitat i qualitat tenim aquest tipus de turisme?
Aquest seria un bon punt de partida i un exercici saludable perquè aquests tres sectors comencessin de zero i amb la mateixa realitat que, ara per ara, aquests tres sectors la viuen totalment diferent.
Etiquetes: turisme
Rafel on Aug 14, 2008
La clau del model turístic, és a dir, el que en un futur esdevindrà el visitant “tipus” de Lloret està a les nostres mans, i em refereixo a totes i cadascuna de les persones que viuen a Lloret. Obviament hi ha persones que per la seva rellevancia econòmica o social hi poden influir més que d’altres, així com l’administració, peró el que en un futur passi a Lloret ho determinarem amb les nostres accions. Com a exemple us diré que en el moment que els propietaris de locals renunciin a una part dels beneficis dels seus lloguers a canvi de tenir llogaters que posin el tipus de negoci que ells creuen adecuat per al model turistic desitjat, els hotelers renunciin a una part del seu benefici a cambi de oferir establiments de mes qualitat i preu, encara que aixó afecti en part a l’ocupació, els restauradors entenguin que es mes rendible vendre menys àpets a mes preu, que seguir baixant constantment el preu i consecuentment la qualitat del que ofereixen, els propietais de bars, discoteques i locals d’oci entenguin que la qualitat en el producte comporta irrenunciablement un preu i que el cami de les rebaixes ès el camí més curt per arribar a les borratxeres, baralles i tot allo que hi segueix.
Jo defenso que les botigues hauran de fer menys ventes però millors, els restaurants menys comensals però amb una despesa més alta, els bars menys consumicions peró mes cares i de millor qualitat. Hi ha qui dirà que no pot còrrer el risc d’aquest canvi, i te raó pero al nostre poble hi ha MOLTA, MOLTA, MOLTA, gent que per la seva capacitat económica SI SI, SI pot, aquest colectiu és prou nombrós com per donar el primer pas i fer que el canvi sigui imparable, ara aixó si, els costarà diners. Però jo els preguntaria si els diners ho son tot? o també val la dignitat?
No continuem prostituint el nostre poble a canvi de més diners, n’hi ha molts que s’ho poden permetre sense perdre ni un sol segon de qualitat de vida.
Joan-Carles on Sep 2, 2008
Rafel ha dit la seva i al meu entendre té molta raó. El cas és similar al de les fàbriques de cotxes. Tots sabem que hi ha cotxes que no contaminen, que hi ha altres tipus de combustibles més nets, en canvi, es continuen fabricant cotxes que consumeixen derivats del petroli perquè el model econòmic sobre el que tot gira en aquest sector es basa en el petroli. Tots sabem que els vehicles contaminen molt el nostre medi ambient, però, continuem malmetent-lo. A Lloret es poden fer les coses d’una altra manera i el secret està en la QUALITAT, no en la QUANTITAT. Però, és clar, el secret està en donar el primer pas abans sigui massa tard. La QUALITAT no depèn de cap moda, la QUANTITAT és una moda.