Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, des de l’Associació de Dones L’Aurora de Lloret de Mar, es vol fer visible el treball de les dones en l’àmbit de la literatura catalana.

Volen valorar la tasca de totes les escriptores que, a través de la seva obra, han transmès sentiments, opinions i experiències i que han mostrat la seva pròpia visió del món; així com la incidència de les seves aportacions a la producció cultural del nostre país.

Diumenge 7 de març, de 10:30 a 13:00, a la Plaça de l’Església: lectures de dones escriptores.

Podeu participar llegint els texts que vulgueu o els que tindrem, només cal que siguin escrits per dones, o per a dones.

Del 9 al 29 de març amb l’exposició titulada: “Una literatura pròpia, dones escriptores”. Us convidem a la inauguració que tindrà lloc a la Sala d’exposicions de l’Antic Sindicat el proper dia 11 de març a les 20:00h

Diuen els diaris i se’n fan ressò les ràdios també, que el nucli antic de Lloret ha viscut un gran increment de residents i a l’Alcalde, el senyor Crespo li ha faltat temps per a treure pit i atribuir-ho a les millores que, afirma ell, el seu govern ha dut a terme.

Alhora aprofita l’ocasió per desmentir l’idea general, sostinguda entre d’altres pel que signa el present, de que el centre de la vila està força degradat.

Moltes vegades es critica als polítics, entre altres coses, per opinar sense criteri. En aquest cas, a mi, ningú no em podrà fer aquesta critica doncs jo resideixo al nucli antic i el conec prou bé, no com el senyor Crespo.

Que el increment de residents al nucli obeeix a les millores del govern Crespo? No em facin riure. Repto a l’alcalde a que expliqui que ha fet pel nucli antic de Lloret. Les úniques accions, visibles i notables, han estat privades com ara la rehabilitació de la parròquia de Sant Romà (per part de la Fundació del mateix nom, amb pressupostos subvencionats entres d’altres per la Diputació de Girona, la Generalitat i això si, per l’Ajuntament de Lloret); o la regeneració dels establiments comercials al carrer de Sant Pere.

Des de la vessant pública, l’única actuació remarcable ha estat l’arranjament de carrers amb càrrec al mal anomenat Pla Zapatero. Amb la quantitat ingent de fons que el govern local ha gestionat en aquests gairebé set anys de mandat, la inversió en el nucli antic resulta del tot ridícula. Per minsa, és clar.

Vist amb perspectiva, és a dir, des de la referència de la noticia, que és el cens de l’any 1998, és prou evident que el nostre país ha viscut un increment poblacional ingent per raó de l’arribada d’immigrants, fet que va propiciar tanmateix el fenomen dels anomenats pisos pastera, on s’han empadronat multitud de persones fins que es detectà el fenomen.

Tot i les evidències, l’Alcalde Crespo insisteix a veure el got ple, quan és obvi que el seu punt de vista està allunyat de tota lògica interpretativa de les dades. Fins hi tot si prenem com a referència únicament els darrers anys, ens hauríem de preguntar. Com pot ser que esdevingui un creixement poblacional en un barri, sense un creixement global del cens de la vila i sense un increment de transaccions immobiliàries? Volen que els ho expliqui? Doncs, llevat de comptades excepcions, a la fluctuació de la població que, fugint dels lloguers cars en altres zones, es traslladen a un barri amb lloguers més barats propis d’habitatges o zones més degradades.

Les pròpies dades ens donen la raó. Així, tal com refereix la noticia, gairebé un cinquanta per cent dels nous empadronats en el nucli antic son procedents d’altres països. Certament, no hem constatat un increment de nouvinguts comunitaris, sinó precisament d’altres procedències, el que, per molt que ens pesi, a nivell estadístic és un indicatiu d’un nivell de riquesa inferior, en tant que esdevé una realitat incontestable que els nouvinguts són uns del més gran perjudicats per la crisi econòmica que ens afecta.

El Grup municipal d’Esquerra ha insistit per activa i per passiva, en la necessitat evident d’actuació en el centre de la vila. Estem tips de veure que tots els municipis de Catalunya concorren als ajuts de la Llei de barris i que l’equip de govern és incapaç d’articular un projecte coherent que desencalli situacions com, per exemple, la de Dalt del Puig, una actuació d’esponjament paralitzada des de fa anys. A petició nostra van accedir a dur a terme un Pla especial del nucli antic que no sabem per quin motiu no s’acaba mai i no es molesten a accelerar.

Així doncs, diria a l’Alcalde de Lloret, que deixi de fer campanya i que s’ocupi dels problemes reals dels lloretencs.

Catalunya des del mar. Capítol 5: Sant Feliu de Guíxols – Blanes

Cinquè dia de navegació: des de Sant Feliu de Guíxols fins a Blanes, on s’acaba la Costa Brava. Un recorregut per la façana marítima de la comarca de la Selva, que recupera la fesomia més clàssica d’aquest primer sector del litoral català.

Lloret de Mar, memòria marinera

És cert que Lloret de Mar s’ha convertit en un dels centres turístics més bast de Catalunya, però aquest poble guarda amb zel una llarga història marinera que data d’abans de Crist. Caminem a través dels carrers de Lloret per descobrir records del seu passat mariner. I és que el port de Lloret de Mar va ser un dels més importants per al desenvolupament del comerç del Mediterrani. Ara ja no queden barques de pesca professional a les platges de Lloret…

El nucli antic de Lloret ha crescut un 40% pel que fa al nombre d’habitants en els darrers dotze anys, i actualment hi viuen 10.478 persones, de les quals 5.591 són homes i 4.887 són dones. L’any 1998, la xifra total d’empadronats al nucli antic era de 6.396 persones. Pel que fa a la nacionalitat, gairebé un 50% procedeix de fora de l’Estat.

L’alcalde de Lloret, Xavier Crespo (CiU), assenyala que aquesta dada «contradiu la idea general que el nucli antic ha perdut habitants en els últims anys», i opina que «reforça el full de ruta» marcat per l’equip de govern, «que implica aconseguir la sostenibilitat social». Crespo destaca que l’equip de govern treballa «per afavorir un major equilibri entre turistes i visitants, especialment en zones com el nucli antic», i assenyala que, en aquest sentit, s’han elaborat les ordenances per al tancament dels comerços a les deu de la nit, la prohibició d’obertura de nous locals d’oci nocturn al centre i la creació de nous productes turístics que ajudin a desestacionalitzar la temporada.

Superant Blanes

En els darrers mesos, tot i que les xifres es mantenen força semblants, Lloret de mica en mica s’està distanciant de Blanes quant al nombre d’empadronats. Aquest mes de març, Lloret té 40.269 empadronats, mentre que Blanes, en el dia d’ahir, en tenia 40.063. Lloret i Blanes són, respectivament, la tercera i quarta població més habitades de la demarcació gironina, només superades per Girona i Figueres.

Una manta elèctrica és la causa més probable de l’incendi que va destrossar ahir al migdia una habitació i un lavabo del tercer primera del número vuit de l’avinguda de les Regions, al barri del Molí de Lloret de Mar.

L’incendi va causar cremades de primer i segon grau a la cara i les mans a un dels residents de l’habitatge, un home de 84 anys que va estar evacuat a l’hospital de Blanes. A la seva dona, el fum li va causar una intoxicació que també va ser tractada a l’hospital comarcal de la Selva, tot i que ahir a la tarda es valorava la possibilitat de traslladar-los a la càmera hiperbàrica de l’hospital de Palamós.

L’avís als Bombers de la Generalitat va tenir lloc a tres quarts d’una de la tarda. Quatre dotacions van treballar i van extingir les flames cap a un quart de dues de la tarda. Mentrestant, la majoria dels residents de l’edifici, que conté 16 habitatges, havien sortit al carrer per precaució, tot i que l’incendi no va afectar més enllà de dos habitacions del pis, on es va desencadenar. El fum sí que va afectar l’escala de l’edifici i la façana del bloc, tot i que no es tem per l’estabilitat del bloc de pisos.

La possibilitat que el foc estigui causat per una manta elèctrica es basa en el fet que l’incendi es va desencadenar en un llit. El matrimoni, que és d’edat avançada, tenen problemes de salut -la dona pateix problemes de memòria, segons van explicar fonts d’emergències- i probablement estaven descansant. Les flames van prendre ràpidament en el moble i van arrasar l’habitació i un lavabo que és a tocar. L’avís de foc, el va donar un veí del bloc de pisos.

Ensurt a Girona

D’altra banda, pocs minuts abans de les cinc de la tarda es va haver de confinar tot un bloc de pisos del centre de Girona, al carrer Anselm Clavé, per un foc desencadenat al quadre de llums de l’edifici. Els bombers van demanar a les 15 persones que en aquell moment ocupaven els vuit habitatges de l’edifici que es mantinguessin dins de casa fins que s’apaguessin les flames.

Va ser durant el darrer ple municipal de Lloret que el regidor de Medi Ambient, Ignasi Riera (CiU), preguntat per les obres sense iniciar del camí de ronda de Can Juncadella, va afirmar que el sender GR-92 mai hauria d’haver transcorregut per la propietat d’aquesta finca.

La seva observació ve donada pel fet que, com assegura, orginàriament aquesta senda discorria paral·lela al mar en un camí de ronda que va quedar impracticable i va obligar a desviar-la per la urbanització Urcasa.

Riera afegeix que quan Can Juncadella va quedar gairebé abandonada els excursionistes van començar a passar pel camí particular de la finca. Però els nous propietaris van voler recuperar l’ús privat d’aquest tram. Arran d’aquesta voluntat, fa 9 mesos el consisotri i la propietat, d’origen de Kazahastan, van signar un conveni en què aquesta darrera es comprometia a recuperar el camí de ronda original a canvi que Lloret reconegués la titularitat privada del tram del GR-92 que discorria per l’interior de Can Juncadella.

Una part de l’oposició considera mancada de fonament aquesta explicació i ha sol·licitat realitzar un nou conveni amb els amos de la finca i reobrir el camí mentre no s’iniciïn les obres.

L’Ajuntament, en canvi, ha reclamat als propietaris vuit còpies del projecte constructiu del camí de ronda per enviar-los “a diferents departaments de la Generalitat” amb l’objectiu que en tramitin la seva autorització. Riera apunta que l’aprovació oficial serà senzilla “perquè, el projecte, l’ha fet una empresa espcialitzada que ha dissenyat molts camins de ronda de la Costa Brava”. Mentrestant, i amb les obres sense començar, el camí de la finca s’ha tancat i el GR-92 s’ha desviat per la urbanització d’Urcasa

Tant el PSC com ICV neguen que sigui tan evident que el GR-92 no havia de transcórrer per l’interior de Can Juncadella. “El traçat del GR-92 és aquest, i encara que alguna vegada hagués passat per la costa, quan s’obre un camí nou i és usat pel poble amb el temps es converteix en un camí públic”, exposa el portaveu d’ICV, Antoni Garcia. El regidor ecosocialista apunta que el tancament del sender ha donat “total impunitat” als propietaris per realitzar “el que vulguin” dins la finca, i recorda la polèmica que hi va haver quan aquests van començar a enderrocar el galliner sense autorització. “El conveni diu que el camí es tanca mentre duren les obres, però les obres ni han començat”, diu Garcia.

Així mateix, l’edil assegura que es posarà en contacte amb el Departament de Medi Ambient perquè enviï una patrulla d’agents rurals a la finca amb la intenció que informin de quines actuacions s’hi estan realitzant.

La construcció del teatre municipal de Lloret s’encareix un 17%. En altres paraules, costarà uns 565.819,49 euros de més. El motiu és que s’incorporen un seguit de millores, amb l’objectiu de proporcionar serveis nous, garantir l’accés a discapacitats, així com la sonoritat dels espectacles i la comoditat dels espectadors.

A partir de les demandes de les entitats, es construirà una cabina per a projectar cinema, que donarà al teatre moltes possibilitats com a equipament. A més, els interiors de la sala principal es revestiran de fusta de bambú per a millorar-ne l’acústica, s’adquireix maquinària de climatització més eficient i menys sorollosa, i es canvien els materials de la rampa d’entrada per a facilitar l’accés a persones amb problemes de mobilitat.

Aquestes són les modificacions més destacades que fan incrementar el pressupost del projecte i que ahir es van aprovar en el plenari, tot i les crítiques de l’oposició.

Entre elles, les del PSC. La seva portaveu, Lluïsa Parrilla, considera que el govern local de CiU “malbarata els diners públics” i afegeix que “ja sospitàvem que hi hauria un sobrecost” quan les obres del teatre van canviar d’empresa constructora, arran de la fallida de Tiferca.

Davant d’aquesta crítica, CiU de Lloret reconeix que s’han donat increments en el pressupost des que el projecte va canviar de mans i va passar a l’empresa Proinosa. Tot i que les obres estan “força avançades”, el regidor d’Infraestructures, Romà Codina (CiU), no creu “que hi hagi gaire desviació del preu” perquè el material més costós ja està previst.

Segons fonts municipals, el teatre ha d’estar enllestit a l’estiu i tindrà un cost final d’uns 6 milions d’euros.

L’Ajuntament de Lloret i les constructores que van fer el nou parc de Can Xardó, inaugurat el 23 de gener, hauran de fer-hi obres de reparació perquè amb les pluges de fa unes setmanes es va enfangar la zona de l’aparcament, s’hi van produir moviments de terres i hi va haver desperfectes.

Foto : J. Colomer

La majoria d’actuacions aniran a càrrec de les constructores, perquè no s’havia fet la recepció de l’obra, però l’Ajuntament haurà de pagar una obra per evitar que la sorra i l’aigua baixin al pàrquing.

El regidor d’Obra Pública i Manteniment, Ivan Tibau (CiU), reconeix que una setmana després de la inauguració i arran de les fortes pluges, es va veure que l’aparcament de Can Xardó quedava del tot enfangat i que s’hi produïen moviments de terres importants, ja que el pàrquing és en una zona de pendent.

Tibau afirma que no havien pogut comprovar abans les conseqüències d’una pluja intensa a la zona perquè en els més de cinc mesos que va durar l’obra no havia plogut fort. «No vam fer la recepció de l’obra per aquest motiu», explica Tibau, que comenta que ara han vist «el que ha fallat» i es podrà arreglar a «cost zero» per a l’Ajuntament. El consistori i l’empresa han examinat l’estat del parc i han trobat fins a 18 aspectes a arreglar. «S’han de millorar els desguassos, hi ha el tema del fangueig, hi ha boques de reg trencades, algun arbre ha caigut i s’han de canviar senyals de trànsit», resumeix Tibau. A més, l’Ajuntament farà una obra d’entre tres mil i quatre mil euros que sí que haurà d’assumir per fer un sistema que eviti que l’aigua i la sorra baixin cap a baix a l’aparcament.

Cotxes mal aparcats

Un altre dels problemes que s’han detectat en el pàrquing és el dels cotxes mal aparcats. Tibau assenyala que s’hi instal·laran pilones, sobretot en els revolts, ja que molta gent hi aparca. Tot i així, aquesta actuació no solucionarà la problemàtica dels cotxes que s’aparquen enmig de la via, entre línies d’aparcament, i que dificulten la circulació. En vista d’aquest tipus d’infraccions, que òbviament no es poden solucionar amb pilones, Tibau assenyala que es farà actuar la policia local per tallar d’arrel aquesta pràctica.

Una obra destacada

El parc de Can Xardó és una de les obres més destacades de Lloret de Mar i es va inaugurar el 23 de gener passat amb un gran acte. El parc s’ha de convertir en un autèntic pulmó verd al centre de la vila, destinat als usos lúdics, esportius i d’esbarjo, i amb una funcionalitat clara: connectar el nucli urbà amb els barris que hi ha al darrere, com ara Can Carbó i Mas Baell.

Aquesta obra es complementarà a l’estiu amb la inauguració del nou teatre, situat just al costat, i del casino, que és a la mateixa zona. El parc té una superfície de 5,2 hectàrees i la seva construcció ha estat possible gràcies al fons estatal d’inversió local, amb 2.073.384,46 euros destinats. L’aparcament es va fer de terra per motius estètics, ja que l’asfalt trencava paisatgísticament el conjunt.

Lloret de Mar no és, als ulls de l’Estat, un municipi turístic. Segons la legislació, ho són els que tenen més segones que primeres residències. Per tant, la definició no té en compte les places d’allotjament en hotels, càmpings o apartaments.

Conscient d’aquest error, el PP de Lloret demana canvis. En el ple d’ahir va presentar dues mocions en aquest sentit. D’una banda, que es canviïn els paràmetres de qualificació dels municipis turístics. El seu portaveu, Santiago Ontañón, argumenta que amb les disposicions vigents “queden fora veritables destinacions, com Lloret o Calella”.

Segons el PP, el govern de l’Estat s’ha compromès a solucionar el finançament dels municipis a partir de l’any vinent. El grup considera que és una oportunitat per a definir d’una forma més acurada quines poblacions viuen del turisme i quines no.

La moció presentada pel PP en la sessió d’ahir va obtenir el suport de la resta de formacions i es va aprovar per unanimitat. En canvi, l’altre punt que van defensar els populars no va obtenir el mateix vist-i-plau. Però es va aprovar i per tant Lloret sol·licita a l’Estat que posi en marxa mesures de suport al sector turístic.

Santiago Ontañón (PP) argumenta que “és un dels sectors més afectats per la crisi” i al mateix temps “la primera activitat del país i la que té més capacitat creadora d’ocupació”. Puntualitza que “l’any passat es van perdre 100.000 llocs de treball, perquè no s’ha donat l’atenció que el sector requereix”.

El PP de Lloret entén que la gestió turística és una competència exclusiva de la Generalitat, una apreciació que van fer ahir en el ple ERC i PSC.

L’Ajuntament de Lloret prohibirà la instal·lació al municipi de circs que facin servir animals en els seus espectacles. El ple d’ahir va aprovar una moció promoguda pel regidor d’ICV-EUiA, Antoni Garcia, en què se sol·licitava que s’evités l’exhibició dels animals en circs.

Per aquest motiu, el redactat de la moció demana al Departament de Medi Ambient de la Generalitat que es prohibeixin els circs amb animals, i s’insta el govern municipal que aprovi una ordenança en aquest sentit. La moció va tirar endavant perquè l’equip de govern de CiU s’hi va afegir. En el ple també es va aprovar la modificació del contracte d’obra de la construcció del nou teatre municipal.

Aprofitant la cessió del contracte de Tiferca a l’empresa Proinosa l’any passat, es van incloure en l’obra diverses millores, que pugen a 565.819 euros, cosa que significa un encariment del voltant d’un 9 % respecte del pressupost inicial. Per tant, el teatre passarà a costar uns sis milions. D’altra banda, ahir també es va aprovar la cessió d’un solar de 14.520 metres quadrats a la Generalitat per a la construcció de l’institut escola.