La tragèdia ha tornat a sacsejar Lloret de Mar. Fa un any va ser una noia italiana. Ara, un jove alemany. És cert que les circumstàncies de tots dos casos han estat ben diferents, i que els únics nexes són l’edat de la víctima, el fet que fossin turistes (però qui no ho és, a Lloret?), i l’escenari. I diem “escenari” amb tota intenció, perquè durant uns dies el municipi ha esdevingut el punt de mira de càmeres, periodistes, policies, la societat en conjunt. També s’assemblen en què tots dos van desaparèixer al dia següent de la seva arribada a Lloret, i que es va trigar pràcticament una setmana a trobar-los.

La televisió italiana, l’any passat, i l’alemanya, aquest any, es van desplaçar ràpidament al lloc dels fets per informar els seus respectius països. No sabem de quina manera tractarien la informació, però n’hi havia prou que fos objectiva perquè l’opinió pública corresponent en tragués les seves conclusions. Aquest és, evidentment, el tipus de promoció que Lloret no vol ni necessita, però que tampoc ha de defugir. De fet, tot sovint és pitjor evitar parlar d’un tema que afrontar-lo.

A Lloret, com en qualsevol altre lloc del món, un jove pot patir un accident mortal o morir assassinat, i no per aquest motiu se l’ha de criminalitzar. El que és inevitable, però, és que, encara que no se’n faci mala premsa, aquesta mena de successos no contribueixen gens a mantenir neta la imatge del municipi costaner com a destinació turística. Són, evidentment, casos aïllats i -repetim- sense connexió entre si. Dissortadament, la societat acostuma a interessar-se en general més pels successos, en negatiu, que per altres esdeveniments en positiu.

Per tot plegat, i per sobre de la tragèdia que suposa per a una família la pèrdua d’un fill, convé que se’n parli, que no se’n faci un tema tabú, per tal d’esvair possibles contaminacions esbiaixades. Lloret ha de dir al món, amb el cap ben alt: sí, ha passat això, el nostre condol, continuem endavant.

Etiquetes: Lloret de Mar