Una de les festes majors més populars que se celebren durant els mesos d’estiu a Catalunya és la que es fa al districte barceloní de Gràcia. És famós el concurs, on participen gran part dels veïns del barri, d’engalanar de la manera més original possible alguns dels carrers del barri.

En els darrers anys, el que era una festa popular ha patit greus problemes i se l’ha qüestionat arran actes d’incivisme, revindicacions veïnals i diversos incidents protagonitzats per okupes, antisistema i estrangers a la recerca de gresca al preu que sigui. Tot plegat ha fet que la festa perdés el tarannà familiar amb què es concebia habitualment.

El pregoner d’aquest any ha estat l’actor i periodista Queco Novell, conegut per les seves imitacions al Polònia de TV3, i responsable de la màxima “que cabró!” El doble de Maragall i Zapatero va poder fer el discurs sense que cap grup rebentés l’acte, tal com havia passat en altres anys; per fi va haver-hi pau i cap incident a tenir en compte. A la plaça Rius i Taulet de Gràcia, on es fa el prego que dóna l’inici a la festa, s’hi enlairava però una gran pancarta aguantada segurament per veïns farts de tants incidents. S’hi podia llegir ben clar: “Vila de Gràcia is not Lloret”. I a sota, “Tourist go home!”.

La imatge de la pancarta ha estat àmpliament difosa per totes les televisions que es van fer ressò de l’acte del pregó; i ha sortit publicada en fotografies a alguns diaris com ara El País; que la treia a mitja plana i a tot color a l’edició de Catalunya. Val a dir que també és una manera de fer notícia també del greuge que provoca la comparació.

Lloret de Mar no guanya per ensurts. Fa uns mesos en un programa televisiu de mal gust els varen escollir com el poble més lleig de Catalunya -la votació no va acabar perquè van retirar el programa per manca d’audiència-. A un programa de ràdio del RAC, fa tan sols unes setmanes, un regidor enviat a defensar la honorabilitat del municipi se’n va sortir com va poder emmig d’una allau de trucades d’oients, la majoria esgrimint una opinió ben pobra sobre Lloret. I la trista realitat és que Lloret té un greu problema d’imatge des de fa dècades.

És un referent per molta gent, però molts altres el fan servir com a exemple negatiu -ens agradi o no, i potser injustament?-, de la degradació que pot comportar cert tipus de turisme.
Potser caldria ser valents i dir d’una vegada les coses clares: que cert tipus de turisme, de comerços i d’establiments no ens interessen, no són benvinguts i no els volem a casa. Ni ells, ni els seus diners. L’Ajuntament, i al capdavant l’alcalde Xavier Crespo, treballen per donar un tomb a la situació i millorar la imatge de Lloret, una missió que no té perquè ser impossible.

Etiquetes: Lloret de Mar