Cada poble o ciutat de casa nostra gaudeix de dos o tres personatges que el fan gran. Són aquelles persones que es desviuen per la història, la cultura o les inquietuds diàries dels seus vilatans.

Si parléssim de Lloret de Mar de ben segur hauríem de fixar-nos en homes com en Joan Doménech o en Sebastià Ruscalleda. No és gens estrany que fos el primer que presentés l’autor del llibre Sorolla a Santa Cristina a Madrid. Ambdós estimen Lloret i se’l coneixen com el palmell de la mà.

En Sebastià Ruscalleda és un enginyer que dedica el temps lliure a estudiar i investigar temes relacionats amb la seva ciutat nadiua. Els seus treballs van des de la pesca fins als polítics locals, tot passant per Sorolla, que al llarg d’aquests dies és el gran protagonista del Museu del Prado amb una exposició que ja ha visitat València i Barcelona.

Al llarg de dos anys en Ruscalleda va documentar-se sobre l’estada de Sorolla a Catalunya, on va viatjar per tal de pintar un quadre per la Hispanic Society of America de Nova York, la qual cosa va permetre que Ruscalleda hagi publicat una monografia sobre l’artista valencià.

Sorolla va viatjar per tot l’Estat amb l’objectiu que la seva col·lecció Visió d’Espanya recollís totes les sensibilitats, llums i personatges del país. Al setembre de 1915 va desplaçar-se a Barcelona per tal de pintar el seu quadre Catalunya. Abans d’encetar l’obra, va recórrer indrets com Sitges de la mà d’en Santiago Rusiñol o Arenys de Mar. Al final, arriba a Santa Cristina i resta impressionat. Ell mateix reconeix que és un pèl lluny de Barcelona, però amb el seu deixeble Segura s’hi trasllada en un viatge molt mogut en què el cotxe se’ls avaria en travessar el riu Corbera.

En Ruscalleda descobreix que quan Sorolla parla de Santa Cristina és la lloretenca, l’ermita de les ermites, com la batejà en Josep Pla. Els pins són els mateixos que ell ja veia des del mar de petit, mentre el racó de llevant de Treumal i les roques d’Es Cano eren del tot identificables sense cap mena de dubte. D’altra banda el riu no era el Corbera, sinó el Tordera.

L’escriptor lloretenc ha fet possible que ja no es parli d’Isla Cristina, Barcelona, sinó de Costa de Santa Cristina. Lloret de Mar. És una aportació molt valuosa que reafirma el sentit d’una identitat molt lligada a una infantesa de Sebastià Ruscalleda que parla tot sovint del pa amb tomàquet i verats que menjava per berenar o de les tradicions locals com la processó de Santa Cristina, el ball de la plaça els Perdons, la tirada de l’art, MarinaÉ Tot plegat un munt d’intensos i emocionats records.

Etiquetes: Lloret de Mar